TANCAMENT DE L’ASSIGNATURA I AVALUACIÓ

Per tal de valorar el blog com a eina dins de l’assignatura, m’agradaria fer una petita reflexió històrica...

Temps era temps......que corria l’any 1992 i la que aquí escriu començava una assignatura anomenada informàtica educativa. Era un super ordinador: un 486 (segur que la majoria de persones que puguin llegir aquesta entrada ni saben el que era).

Tot era complicat, estrany i raro, ple d’ordres en MS-DOS i per molt que m’esforçava no li trobava cap utilitat al win logo que ens ho presentaven com la meravella de les meravelles.

Vaig comprar aleshores un súper pc amb el Windows 3.1 i una impressora d’agulles, pels quals vaig pagar 295.000 ptes. Encara no sabíem res d’Internet i, escrivíem cartes en comptes de mails i, si arribàvem tard a casa havíem de buscar una cabina. Ah! I això dels sms ni “flowers” del que era!

No ha passat pas tant de temps i ara puc estudiar una llicenciatura des del sofà si vull (perque a més els ordinadors son súper petits i, hi ha una cosa anomenada pen, que té més memòria que el meu primer ordinador) i, del win logo.....”nunca más se supo”

Ara se’m demana que avaluï el blog sobre com m’ha ajudat a reflexionar? Ara fa no gaire, vaig treballar per primer cop en una assignatura amb un blog, al que podem accedir-hi desde la pestanya de perfil i, això em va portar a incorporar-ho a l’aula (anar) amb un èxit que va ser per a mi molt especial; així que fer ara afirmacions sobre els blogs i/o la seva utilitat i la conveniència de fer-los anar o no, em sembla repetitiu. De totes formes podeu consultar una entrada meva al respecte aqui.

En quant a la utilitat entorn a l’assignatura, trobo que ha estat abismal. El fet que existís un blog de l’aula i que ens pengessin allí les instruccions, feia que “piqués la curiositat” sobre els blogs dels companys i companyes (al estar penjats en el blog de l’aula) i li donéssim una ullada.

D’igual forma (i aquí passo a parlar sobre l’avaluació de l’assignatura) fèiem amb les webquests dels companys i companyes, doncs aquestes estaven penjades als seus blogs; i ja que estàvem els hi donàvem una ullada a les fitxes didàctiques dels seus projectes i veiem si s’adequaven o no a allò que teníem preconcebut.

Sense adornar-nos hem llegit molt i molt material. Però el que és millor, material elaborat per nosaltres mateixos, fruit de la reflexio i, tot i que basat en uns apunts comuns, amb tints innovadors i “recen sortidets del forn”.

En relació a l’assignatura la meva evolució ha estat “d’esclat”. Es possible que no s’entengui bé aquesta expressió, així que ho aclariré.

Per motius que no venen a comentar en aquesta entrada, la vida m’ha portat a convertir-me en una persona que nada contracorrent a favor de les persones menys afavorides.

Durant aquests anys, hem fet alguns clams (el mes innovador fins coèixer aquests entorns, per a mi, fou aquesta web de noies gitanes, a partir d'imatges amb telèfons mòbils), però em faltàven eines, idees, recursos, temps,..... Encara em pot faltar tot això, però si que he pogut accedir a multitud de material que ja està fet i que es pot utilitzar en diferents entorns.

Les webquests que estan penjades sobre interculturalitat a la red son molt interessants, però el més interessant, es que la majoria d’0elles han sorgit de companys i companyes de semestres anteriors. Així com jo puc fer servir qualsevol d’elles, potser algun dia, la que la meva companya i jo hem fet podrà ser feta servir per algú. Hi ha una manera més pràctica per a portar a terme un aprenentatge?.

Sincerament crec que no, pel qual insto als responsable de l’assignatura a continuar en aquesta línia pràctica, doncs no només s’ensenya sobre interculturalitat i educació als alumnes, sinó a tots aquells que per casualitat o no topen amb una de les nostres entrades o activitats.

En el futur continuaré fent servir els blogs, com he fet fins ara, però afegiré les webques, que considero interessantíssimes (tinc pensat fer-les servir en el practicum II que encetaré ara), així que tot el temps passat en les pacs ha estat invertit, per a mi, correctament i traient un profit personal més gran que els temps que podia passar elaborant-lo.

Finalment, només hem rera dir, que el fet de fer una entrada cada cop que feia una activitat em portava, la meva entrada a reflexionar sobre la mateixa i, les dels companys a obtenir diferents punts de vista que complementaven el propi procés d'aprenentatge

Continuem fent Camí

AVALUACIÓ DE RECURSOS PER TREBALLAR LA INTERCULTURALITAT EN LINIA

A.- LA NOSTRA WEBQUEST

El títol de la webquest que vam realitzat amb la Margarita Merlos, es: COMPETENTS SOCIALMENT?

Vuscàvemun títol que fos curt, però que englobés el que allí dins es treballaria. Creiem que finalment i, després de molt pensar, ho vam aconseguir.

En dissenyar-la, ho varem fer amb l’intenció d’apropar els docents al concepte de Competència social i a al plantejament de treballar les Competències Bàsiques des de qualsevol àrea i/o especialitat. I, fer-ho afrontant, de manera cooperativa, el treball d’una Competència clau en la formació dels alumnes: la Competència Social i Ciutadana; de manera interdisciplinar des del programa curricular del propi IES i atenent la creació d’un entorn inclusiu per a TOT l’alumnat.

Només si els docents són reflexius i crítics, podrem tenir als nostres instituts alumnes que també ho siguin i no esdevinguin purs espectadors de la realitat.

B. VALORACIÓ DE LA NOSTRA WEBQUEST

En realitat, tal i com he comentat en una entrada anterior, “SEGUIMENT I EVOLUCIÓ DE LA WEBQUEST”,estem molt satisfetes del resultat obtingut, ja que per nosaltres mateixes ha estat un repte que ens hem plantejar com a quelcom real i aplicable en un futur proper .

Vam indexar-la a php webquest, sota els paràmetres de formació del professorat i interculturalitat. En aquests moments hi ha alguns problemes en el servidor, imaginen que perquè comença a estar una mica saturat, però que vam solvatar, posant links directes en contes d’indirectes i suprimint l’enviament de documents directes, desviant-los a pagines slideshare per tal de poder-los consultar. Tot i aquests petits problemes tècnics, ens va agradar la idea d’indexar-la aqui perquè des del primer moment hem pretès que sigui un projecte obert a altres professional i, pensem que es el portal que possiblement més es consulta en aquests moment.

La seva utilització es clara i entenedora i l’estètica, tot i que senzilla, degut als problemes tècnics comentats, creiem que es apropiada dins les limitacions.

Alguns dels valors que es treballen en la webquest (perquè els objectius i continguts ja els podeu consultar aquí) son entre altres Els valors que fonamenta i/o treballa la webquest, entre altres de no contemplats aquí possiblement, són: la col·laboració, el respecte, la comunicació, la igualtat, la solidaritat i la tolerància.

Esperem que la seva utilització ajudi a alguns professionals educatius en la construcció de nous coneixements entorn a la temàtica que plantegem i, a la seva aplicació en el dia a dia del centre a mode d’aconseguir crear un entorn inclusiu.

C.- INFORME FINAL SOBRE LA WEBQUEST MOTIU D’ANÀLISI

La web quest que he analitzat més acuradament es UNES ULLERES PER MIRAR D’APROP.
Aquesta webquest,roman indexada en el servidor de php webquest, sota els paràmetres de formació del professorat i interculturalitat; i, presenta una estètica senzilla, però directa,amb pocs elements gràfics però apropiats al tema que tracta.El que facilita la seva utilització de forma clara i entendora.

En aquesta webquest, les imatges, les taules i la redacció del text són correctes. Els links funcionen sense problemes encara que no es pot accedir a l’apartat de la guia didàctica; tot i que tampoc es quelcom imprescindible,ja que la seva redacció ja comporta la manera de treballar en sí mateixa.

Va adreçada en primera instància al professorat, tot i que la seva utilització pot ser extensiva a altres agents educatius,doncs es tracta d'adonar-se dels diferents estereotips i perjudicis que resten impresos en les persones. Igualment, la seva utilització pot ser adient en alumnes a partir de secundària, degut a la seva senzillesa i dinamicitat

La seva estructura, es fonamenta en el constructivisme, l'aprenentatge situat i, l'aprenentatge cooperatiu;potenciant l'ús d'un entorn col·laboratiu per construir una anàlisi crítica i profunda a partir de l’autoconeixement i de reflexió de molts dels estereotips i prejudicis de la nostra societat per arribar a prendre consciència de que ningú estem lliures de prejudicis i que cal qüestionar-se sovint que hi ha darrera de les nostres creences més profundes i de moltes de les nostres actituds, per tal de poder fer els alumnes reflexius i crítics, no només purs espectadors de la realitat.

Les activitats que planteja estimulen als participants a encetar una recerca en un entorn col·laboratiu., on el centre d'interès que es treballa escollida gira entorn als prejudicis i els estereotips (com ja hem comentat anteriorment) que ens porten a tenir idees preconcebudes davant una cultura i/o d'un status concret. En ell, a partir de preguntes, de tasques a realitzar enfocades d'una manera motivadora, es potencia el treball col·laboratiu en petit grup.
Aquestes activitats, fomenten en si mateixes la reflexió i la construcció conjunta de significats. Són activitats que requereixen selecció de la informació, elaboració d'arguments i conclusions... I, Potencien el treball globalitzat amb la finalitat de progressar cap a la construcció d'un model d'educació intercultural de nivell alt o de transformació cultural.

Opino, que aquest projecte de treball, el podríem incloure, dins un nivell alt o de transformació cultural, implicant la creació de llenguatges nous; doncs existeix una voluntat explícita d'analitzar i arribar a evitar l'existència d'estereotips, prejudicis i discriminacions. Es a dir, el que pretén, no es tan sols conèixer, sinó eradicar-los en la mesura del possible.
Podríem inserir el projecte analitzat dins el camp de les polítiques antiracistes, (seguint la tipologia de Lapeyronnie), ja que s’adreça a la població en general o a sectors d'aquesta (en aquest cas als professionals dels serveis educatius). A més, la darrera activitat que presenta, suposa embarcar-se en un joc de rol, que presenta una problemàtica concreta i molt ben portada a terme (doncs es quelcom que podem trobar ordinàriament en un centre) que pot ajudar a reflexionar al professoral en el seu treball entorn a una perspectiva intercultural.
Os convido a visatar-la acuradament, perquè fins i tot a nivell personal té molt que aportar.

D.- APORTACIONS DELS TREBALL DE LA PEC2 I PEC3 EN LA FUTURA FEINA COM A PSICOPEDAGOGA.

Ara que estic arribant al final del camí en la construcció del meu propi significat sobre la psicopedagogia. I, després d’aquests anys reflexionar sobre la figura del psicopedagog, el que sembpre ha anat sorgint en totes les reflexions fetes, es que aquesta figura ha de ser un agent de canve, que mitjançant un procés de desequilibri constructiu, aconsegueixi posteriorment un re-equilibri, que representi millores de la situació de partida. Sent, qui analitza i modifica els esquemes de coneixements dels professionals implicats en el procés.
Després de donar-li moltes voltes durant aquest temps d'estudi, he arribat a la conclusió que s'hauria de fer un canvi de xip, transformant el “intervenir sobre...” a “treballar amb...”, on es posa en manifest, l'escolta activa, la col·laboració constructiva, interdisciplina, prevenció d'obstacles, optimitzar la informació fent que circuli i abordar una cultura interdisciplinària.
Solé, I. I Colomina, R. A Infància i aprenentatge, fan una puntualització molt completa i acord, que sintetitza, d'alguna manera les habilitats i competències de l'assessor/a:
“Els referents” o “pensadors psicopedagògics” , com es vulgui dir, influeixen decisivament en la lectura que es fa de la realitat en el que es considera que és un problema, en la interpretació que es fa de la seva etiologia, el seu estat i la seva evolució, així com en el qual entén que s'ha de fer per a resoldre'l. Influeix llavors, críticament en la forma en el qual el psicopedagogo, defensa la realitat que treballa i es defineix a si mateix, a la seva intervenció en aquesta realitat”.

Per tant, la responsabilitat de partida es màxima i hem d’utilitzar totes les eines que tenim a l’abast per tractar de complir aquesta màxima.
A les dos darreres PEC, se m’ha permès atansar-me al mon de les webquests i, crear.ne una, amb el que he vist de primera mà la multitud d’aplicacions en el terreny educatiu que poden tenir. WebQuest, és un model d'aprenentatge extremament simple i ric per a propiciar l'ús educatiu d'Internet, basat en l'aprenentatge cooperatiu i en processos d'investigació per a aprendre.
La seva metodologia d'aprenentatge esta basada fonamentalment en els recursos que ens proporciona Internet que inciten als alumnes a investigar, potencien el pensament crític, la creativitat i la presa de decisions, contribuïxen a desenvolupar diferents capacitats duent així als alumnes a transformar els coneixements adquirits.

Per tot això, he trobat un recurs, que en qualsevol àmbit educatiu, propicia la màxima que he estat ·escoltant” durant els darrers anys:

Construcció significativa de coneixements

Seguiment i evolució de la webquest

En començar la creació de la web quest, el primer que fem ens plantejar-nos una continuació de la PAC1. En el context analitzat (el de la Berta i el Joel), tal i com es planteja la situació no seria possible impulsar un model intercultural fort i es requeriria un treball a fons amb tot el professorat si es volgués apostar per aquesta línia. Això, malauradament, és el que passa a la majoria dels nostres centres i, és aquí quan ens plantegem la necessitat de crear com a resposta a la situació plantejada, una webquest, que en un futur pugui tenir una aplicació pràctica dins el camp educatiu en el que ens movem. Pensem, que es molt interessant treballar amb els alumnes, però...

- Des de quina perspectiva?

- Els docents estan realment formats i parteixen des d’una mateixa línia de base?

- S’han parat mai a pensar en les situacions reals del seu propi entorn?

- O més aviat posen “parxes” segons les necessitats del moment?

Per tot això i en aquest punt, és quan comencem a elaborar el nostre projecte amb un entusiasme real: el de la feina que en un futur pot ser aplicada realment.

Volíem fer un projecte real, que atengués no només, al professorat de l’IES plantejat a l’activitat 1 sinó que nosaltres mateixes poguéssim aplicar als nostres claustres.

Vam prendre l’opció de treballar presencialment; doncs érem de l'opinió, que l’intercanvi d’informació es realitza d’una forma més fluida i, detalls que poden passar imperceptibles en un mail, poden ser crucials a l’hora d’arribar a acords entorn a les tasques a realitzar.

Així que un cop intentats superats els problemes tècnics (que en realitat no hi ha manera de superar-lo, perquè amb això de la informàtica sempre hi ha inconvenients tècnics – que menys mal que es subsanen amb paciència i un buscador adeqüat-), “vam anar per feina”.

El treball ha estat un veritable plaer, perquè vèiem créixer un projecte que va començar en un esborrany amb quatre idees d’un projecte que es volia desenvolupar.

Ara, un cop creada la nostra webquest, la satisfacció es immensa, sobretot per la practicitat del que hem fet, perquè no ha estat “perdre el temps”, perquè ens ha mostrat un nou recurs per treballar.

A hores d’ara, altres projectes en web quest ja es comencen a “fraguar”. No tenen que veure amb la interculturalitat, però ella ha estat la porta per engegar-los. Però això.....

ES UNA ALTRA HISTòRIA:

Podeu visionar-la aquí

Espero que gaudiu d'ella, tant com ho hem fet en crear-la

Guia Didactica

View more presentations from rosycalvo.

DEBAT

Durant les darreres setmanes, hem estat debatent en torn a una problemàtica sorgida en un IES arrel d’una activitat proposada per un tutor de 4art de ESO.
En concret, sobre la utilització d’una sèrie de jocs reflectits en un bloc que ell mateix va crear (aquests jocs es poden veure aqui ).

La seva companya, els va tildar de racistes i es va negar a fer una activitat comuna interclasses que consistia en un debat posterior l’ utilització dels jocs i amb la realització d’una sèrie de material audiovisual amb la situació dels immigrants a Catalunya, proposant transformacions al respecte.
La falta d’acord entre els professors, va portar a una situació complicada, en tant uns pares de l’aula que NO feia el projecte va veure de forma aïllada i fora de context els jocs que havien penjat al blog i van exigir l’eliminació del mateix a banda d’amenaçar-lo amb anar a inspecció.
Nosaltres ens hem preguntat, tant sobre la naturalesa mateixa dels jocs (si són o no racistes) com amb la conveniència pedagògica de fer aquest tipus d’activitat i com portar-la a terme.
En quant a la naturalesa mateixa dels jocs, hi han hagut posicions enfrontades i a vegades “una mica de marro” doncs el tema era, no tan sols delicat, sinó que a més a més implica certa subjectivitat a l’hora de valorar la naturalesa mateixa dels jocs
Semblava que hi havia dos fronts:
- Els jocs sí son racistes
- Els jocs no son racistes perquè es treballa de forma que representi l’inici d’un conflicte cognitiu. Tot i aquesta postura, crec que no "es mullava" davant les opinions, sinó que es limitava a "excusar".

Amb aquesta entrada, no pretenc dir si eren o no racistes, doncs la meva opinió ja va quedar explicitada al seu moment, sinó valorar en sí l’exercici.

Totes les aportacions venien amb certes dificultats: la subjectivitat individual, el concepte de cultura que tenim cadascun, el nostre estil educatiu, però resultava enriquidor el fet que les aportacions dels companys feien que cada cop més ens “infiltréssim” en el món de la interculturalitat i busquéssim “ajuts reconeguts” (teories, materials, cites d’autors, pàgines web,...) que sustentessin la nostra pròpia teoria per demostrar que “teníem raó”.
Possiblement, fora aquest l’objectiu de l’activitat plantejada als alumnes, crear una sèrie de conflictes cognitius que resolesin a partir del diàleg, però amb una sustentació teòrica.

L’exercici m’ha fet reflexionar sobre com portem moltes vegades el tema de la interculturalitat. Gairebé sempre, ens limitem (per temps, per mandra, per desconeixement o per....) a fer exercicis puntuals tractant aquests tipus de temes, sense haver-hi un desenvolupament evolutiu des del centre. Així, es possible que en un curs es comentin coses que ja s’han debatut en un altres o que fins i tot existeixin posicions enfrontades com en el cas que ens ocupa.

La conclusió a la que personalment he arribat després del debat, es que per a que es produeixi un programa intercultural fort, en un centre, cal seure primer amb tot el claustre i començar un pla d’acció per tar de treballar-lo; no de forma aïllada, sinó al llarg de tota l’escolarització al centre.

Vull acabar amb una frase que deia un noi de la meva classe que era africà. Ell, quan es referia a mí, moltes vegades em deia “destenyida” en to carinyós, perquè alguna vegada jo havia dit que “era de color”.

Dir que una persona es negra, no comporta cap mena d’ideologia racista, si es fa sota el respecte. Potser, primer, hauríem de canviar els nostres paràmetres i les nostres pors a “que pensaran els altres” i només des d’aquests moment poguem començar a planificar una educació intercultural i multicultural.

Inici

Comencem un nou caminar en el món de les TIC de la mà de la interculturalitat lligada al món educatiu.
Interculturalidad, multiculturalidad, educació intercultural, educació multicultural, són conceptes que cada vegada s'utilitzen més en el nostre àmbit, i no sempre amb el mateix sentit.

Per això, abans de res anem a intentar precisar a quin ens referim amb aquests termes. Els adjectius multicultural i intercultural, aplicables a la societat o l'escola, tenen matisos diferents, com la pròpia etimologia d'ambdues paraules deixa entreveure: Teresa Aguado (1991) ens explica que el terme multicultural es refereix al fet que molts grups o individus pertanyents a diferents cultures visquin junts en la mateixa societat, mentre que el terme intercultural afegix a l'anterior el fet que els individus o grups diversos s'interrelacionen s'enriqueixen mútuament, i són conscients de la seva interdependència.

En la mesura que som més conscients de la pluralitat cultural existent al nostre al voltant (en el nostre barri, escola, ciutat, país), busquem respostes que ens facilitin la convivència. Les respostes son molt variades, i se sol parlar de diferents enfocaments d'atenció a la diversitat cultural.

Espero, durant els propers mesos, poder trobar aquestes respostes i compartir amb tota una sèrie de professionals tot allò que pugui ajudar no només a enriquirme com a professional sinó a ajudar-me en el meu projecte de vida social dins una societat canviant i que no "posa el fre" per poder parar-nos a veure i reflexionar. Ans al contrari, que moltes vegades anem "trepitjant" per veure si veiem el fons perquè el fòra no ens ho deixa veure.