dissabte, 19 de desembre del 2009

TANCAMENT DE L’ASSIGNATURA I AVALUACIÓ

Per tal de valorar el blog com a eina dins de l’assignatura, m’agradaria fer una petita reflexió històrica...


Temps era temps......que corria l’any 1992 i la que aquí escriu començava una assignatura anomenada informàtica educativa. Era un super ordinador: un 486 (segur que la majoria de persones que puguin llegir aquesta entrada ni saben el que era).

Tot era complicat, estrany i raro, ple d’ordres en MS-DOS i per molt que m’esforçava no li trobava cap utilitat al win logo que ens ho presentaven com la meravella de les meravelles.
Vaig comprar aleshores un súper pc amb el Windows 3.1 i una impressora d’agulles, pels quals vaig pagar 295.000 ptes. Encara no sabíem res d’Internet i, escrivíem cartes en comptes de mails i, si arribàvem tard a casa havíem de buscar una cabina. Ah! I això dels sms ni “flowers” del que era!

No ha passat pas tant de temps i ara puc estudiar una llicenciatura des del sofà si vull (perque a més els ordinadors son súper petits i, hi ha una cosa anomenada pen, que té més memòria que el meu primer ordinador) i, del win logo.....”nunca más se supo”

Ara se’m demana que avaluï el blog sobre com m’ha ajudat a reflexionar? Ara fa no gaire, vaig treballar per primer cop en una assignatura amb un blog, al que podem accedir-hi desde la pestanya de perfil i, això em va portar a incorporar-ho a l’aula (anar) amb un èxit que va ser per a mi molt especial; així que fer ara afirmacions sobre els blogs i/o la seva utilitat i la conveniència de fer-los anar o no, em sembla repetitiu. De totes formes podeu consultar una entrada meva al respecte aqui.
En quant a la utilitat entorn a l’assignatura, trobo que ha estat abismal. El fet que existís un blog de l’aula i que ens pengessin allí les instruccions, feia que “piqués la curiositat” sobre els blogs dels companys i companyes (al estar penjats en el blog de l’aula) i li donéssim una ullada.

D’igual forma (i aquí passo a parlar sobre l’avaluació de l’assignatura) fèiem amb les webquests dels companys i companyes, doncs aquestes estaven penjades als seus blogs; i ja que estàvem els hi donàvem una ullada a les fitxes didàctiques dels seus projectes i veiem si s’adequaven o no a allò que teníem preconcebut.

Sense adornar-nos hem llegit molt i molt material. Però el que és millor, material elaborat per nosaltres mateixos, fruit de la reflexio i, tot i que basat en uns apunts comuns, amb tints innovadors i “recen sortidets del forn”.

En relació a l’assignatura la meva evolució ha estat “d’esclat”. Es possible que no s’entengui bé aquesta expressió, així que ho aclariré.

Per motius que no venen a comentar en aquesta entrada, la vida m’ha portat a convertir-me en una persona que nada contracorrent a favor de les persones menys afavorides.
Durant aquests anys, hem fet alguns clams (el mes innovador fins coèixer aquests entorns, per a mi, fou aquesta web de noies gitanes, a partir d'imatges amb telèfons mòbils), però em faltàven eines, idees, recursos, temps,..... Encara em pot faltar tot això, però si que he pogut accedir a multitud de material que ja està fet i que es pot utilitzar en diferents entorns.

Les webquests que estan penjades sobre interculturalitat a la red son molt interessants, però el més interessant, es que la majoria d’0elles han sorgit de companys i companyes de semestres anteriors. Així com jo puc fer servir qualsevol d’elles, potser algun dia, la que la meva companya i jo hem fet podrà ser feta servir per algú. Hi ha una manera més pràctica per a portar a terme un aprenentatge?.

Sincerament crec que no, pel qual insto als responsable de l’assignatura a continuar en aquesta línia pràctica, doncs no només s’ensenya sobre interculturalitat i educació als alumnes, sinó a tots aquells que per casualitat o no topen amb una de les nostres entrades o activitats.

En el futur continuaré fent servir els blogs, com he fet fins ara, però afegiré les webques, que considero interessantíssimes (tinc pensat fer-les servir en el practicum II que encetaré ara), així que tot el temps passat en les pacs ha estat invertit, per a mi, correctament i traient un profit personal més gran que els temps que podia passar elaborant-lo.

Finalment, només hem rera dir, que el fet de fer una entrada cada cop que feia una activitat em portava, la meva entrada a reflexionar sobre la mateixa i, les dels companys a obtenir diferents punts de vista que complementaven el propi procés d'aprenentatge

Continuem fent Camí

 
Octubre2009 | Ideat per Rosy Calvo